Sessió 10

Estructures de treball cooperatiu

La desena sessió, per raó de canvis d'horari, és una sessió de quatre hores de manera que na Pilar opta per fer-la dinàmica per tal de captar l'atenció dels alumnes.

En primer lloc, vam recordar el que haviem fet el dia anterior i que a mode de resum va ser el següent: 

Vam recordar les normes convivència a l'aula, i que convé que no n'hi hagi més de cinc. Un exemple d'elles són aquestes: 

• Respecte
• Tolerància
• Compartir
• Agraïment
• Cuidar el material

D'altra banda, durant la darrera sessió vam parlar de l'atenció a la diversitat on vm incloure els conceptes d'inclusió i cohesió de grup mitjançant les dinàmiques de grup. Algunes de les dinàmiques de grup que vam comentar a classe van ser les següents: 

• Passar la pilota
• Paper wc
• Fil teranyina
• Tren de rentat 
• Dues veritats i una mentida

Després de recordar el que havíem fet el dia anterior, acabem de tancar el tema de la diversitat relacionant-la amb el treball cooperatiu i les seves estructures de funcionament. 

• Estructures de treball cooperatiu

Vam començar parlant de l'estructura 1-2-4 que consisteix en realitzar les dinàmiques primer individuals, després per parelles i finalment en grups de quatre.

Durant la sessió vam posar en pràctica l'estructura 1-2-3 on l'exercici consistia en fer una aproximació del que és per nosaltres l'atenció a la diversitat.

• Definició personal (1)

L'atenció a la diversitat significa atendre a les necessitats específiques de cada alumne, ja que tots tenen necessitats i ritmes d'aprenentatge diferents, i integrar-les en un mateix grup. Això implica que s'han d'adaptar els ritmes d'aprenentatge de cada alumne però a l'hora s'ha de treballar en la cohesió de grup.

• Definició en parella (2)

En un grup heterogeni, l'atenció a la diversitat significa atendre les necessitats específiques de cada alumne per facilitar-ne el seu aprenentatge i fomentar la inclusió de tots els estudiants.

• Definició en grup (4)

És un deure dels centres educatius atendre les necessitats específiques de cada alumne per assegurar-ne el seu aprenentatge i inclusió al grup, eliminant qualsevol tipus de barrera, prejudici, desigualtat i/o discriminació existent.

Una vegada explicada la primera estructura d'aprenentatge cooperatiu, sorgeix la pregunta: 

És fàcil atendre a la diversitat en l'aprenentatge cooperatiu?

Per atendre a la diversitat és necessària la predisposició dels alumnes, de manera que com a docents hem d'intentar moderar-ho. És important que hi hagi quatre alumnes per grup a l'hora del treball cooperatiu (per tema agilitat) i assignar-los un rol a cada un (portaveu, secretari, encarregat de material i coordinador). Aquests rols o càrrecs han d'anar canviant perquè els alumnes es coneguin a ells mateixos i vegin on es senten millor i a l'hora aprenguin en aquells rols que més els costi.

A banda d'això, s'han de tenir en compte els perfils dels alumnes a l'hora de formar els grups. No obstant, depenent de l'activitat que es vulgui realitzar serà millor agrupar als alumnes amb un perfil similar o un perfil diferent. Així... Com és la millor manera de formar els grups de treball cooperatiu?

Una vegada explicada la primera estructura de treball cooperatiu, vam realitzar una dinàmica de grup: "Escoltar el silenci".

Durant dos minuts vam apagar el llum i ens vam concentrar en escoltar el silenci. Una vegada passat aquest temps vam haver de dibuixar allò que haviem sentit a un paper per després compartir-ho amb la resta de companys.

La renou de l'ordinador no ens va deixar acabar de concentrar a la majoria de nosaltres i tots ho vam reflectir d'una manera o altre al dibuix. No obstant, els dibuixos van ser molt variats.

La dinàmica ens va fer relaxar i donar-nos compte de que en algun moment d'aquesta vida atrafegada que duem ens hem de parar a pensar, relaxar-nos i gaudir del nostre moment. 

Aquesta dinàmica pot ser útil per utilitzar a classe en un moment de nirvis per calmar als alumnes. Malgrat això però, s'ha de tenir en compte que no tots els alumnes estan predisposats a guardar silenci durant dos minuts i que alguns poden posar-se a riure o xerrar amb els companys. Davant aquests fets, nosaltres com a docents hem de ser capaços de tranquil·litzar a aquells alumnes o aprofitar les seves rialles per iniciar una dinàmica de risoteràpiaper exemple. D'altra banda i relacionan't-ho amb l'atenció a la diversitat, també ens podem trobar amb alumnes que no volen participar de la dinàmica de grup. En aquests casos, hem de ser conscients de que obligar-lo a participar de vegades no és la millor opció, de manera que se li pot dir a l'alumne que de moment observi la dinàmica i que si s'anima ja s'hi afegirà. Hem de tenir en compte però, que no siguin sempre els mateixos alumnes que no volen participar, i si sempre es repeteix la mateixa persona, en algunes dinàmiques haurem d'acabar posant la norma de que tothom hi ha de participar. 

Després de realitzar la dinàmica i comentar-la entre els companys i la professora vam llegir la lectura de Mel Ainscow la qual proposa cinc passes per la inclusió a les escoles:

1. Tenir clara quina direcció volem prendre. Moltes vegades els centres no avancen perquè no van tots cap a la mateixa direcció. Per exemple, fer una dinàmica world café, on es posen per grups i s'empaperen cinc taules de paper continuo, cada grup escriu el que pensa a cada pas per la inclusió a les escoles i després es fa un resum recollint les idees de tots els membres.

2. Utilitzar les habilitats i el coneixement existent.

3. Desenvolupar un llenguatge compartit sobre la pràctica. De vegades és difícil entendre'ns de manera que és important tenir un llenguatge compartit.

4. Promoure el respecte per la diferència.

5. Compartir la responsabilitat en el lideratge.

Una vegada realitzada la lectura, se'ns van proposar dues preguntes: 

• Què és per tu la inclusió?

Des del meu punt de vista la inclusió és saber aprofitar les habilitats i destreses de cada alumne i professor per unificar-les i treure un major rendiment. D'aquesta manera, la inclusió consisteix en que totes les persones formin part de la comunitat educativa i hi treballin conjuntament i no treballar cada un per separat. Si unim els nostres esforços podrem aprofitar-los millor.

• Vau observar a les pràctiques si els docents comparteixen pràctiques amb altres docents?

Com he comentat en altres entrades, jo no he realitzat les pràctiques enguany, de manera que m'he de limitar a escoltar les opinions dels meus companys. 

Alguns companys diuen que en general comparteixen poc, que molts van a la seva i com a molt comparteixen a l'hora de realitzar les avaluacions.

Un altre company, en canvi, comenta que va anar a fer les pràctiques el capvespre que hi havia molt poca gent i es va donar compte de que si que s'explicaven coses i es va sentir molt acollit.

D'altres que van coincidir a l'institut I.E.S. Biel Martí expliquen que si que es comuniquen molt i coneixen molt bé els seus alumnes. 

A partir d'aquí, va sorgir el dubte de quina diferènica hi ha entre integració i inclusió, a la qual un company va contestar de la manera següent: 

"Integració és que anem a dinar tots de carn i un vegetarià dugui el seu tupper, inclusió és que anem a menjar a algun lloc on tots puguem menjar". 

Al blog de justificaturespuesta he trobat una infografia que defineix molt bé la diferència entre conceptes com exclusió, segregació, integració i inclusió. 

En aquesta entrada del bloc, l'autor explica la importpancia de l'inclusió en l'educció i explica molt bé que és la inclusió. 

Ja per acabar, crec convenient adjuntar un document on apareixen moltes estructures d'aprenentatge cooperatiu que segur que em seran de gran utilitat en el futur.