Sessió 11

En primer lloc, com solem fer sempre al començar la classe, vam recordar el que vam fer el dia anterior, i de manera resumida és:

• Dinàmica de grup d'escoltar el silenci.
• Estructures de treball cooperatiu: Vam posar en pràctica l'estructura 1-2-4 i vam relacionar aquesta estructura amb l'atenció a la diversitat.
• Finalment vam explicar la diferència entre integració i inclusió.

Na Pilar va demanar en quin punt creiem que ens trobem, i la majoria va contestar que a dia d'avui estem a mig camí entre la integració i la inclusió. Es comenta que en el cas d'arribar en la totalitat a la inclusió desapareixeria l'atenció a la diversitat, ja que tot el grup estaria inclòs en la realització de les activitats.

Els centres especials estan molt bé però són una contradicció a la inclusió, ja que el fet de que les persones comparteixin un mateix espai afavoreix la seva empatia cap a la resta.

Desafiar l'avaluació: què pot i ha de ser diferent en l'avaluació de demà?

Una vegada revisat el que haviem fet el dia anterior, na Pilar ens va posar un breu trosset del vídeo de Coral Regí "Desafiar l'avaluació: què pot i ha de ser diferent en l'avaluació de demà? I ens va recomanar veure'l sencer a casa. Així que una vegada vist el vídeo, he cregut oportú realitzar un resum sobre allò que explica. 

Coral Regí explica que al parlar de l'avaluació de demà ens trobem que hem de fer un canvi sistèmic, un canvi global del que representa l'avaluació dins el sistema educatiu.

Cap a on ha d'anar el canvi?

L'avaluació ha de servir als docents com una eina útil en tres qüestions diferenciades:

• Per saber on som, on ens trobem tant
• Per saber què fer per millorar, tant el docent com l'alumne.
• Com una eina motivadora i de progrés

Avui en dia, ens trobem en que és la pedagogia de l'avaluació la que impulsa a la pedagogia de l'ensenyament, ja que les proves PAU, estatals o proves per competències venen marcades per uns estàndards d'avaluació. D'aquesta manera, l'autora explica que el canvi ha de venir bàsicament d'aquest punt, i que sigui la pedagogia de l'ensenyament la que estableixi com ha de ser la pedagogia de l'avaluació i no a l'inrevés. D'aquesta manera, es començaria amb un aprenentatge centrat en l'alumne o un aprenentatge competència i posteriorment s'avaluaria en funció d'allò que es treballa i de com es treballa.

Quines poden ser les estratègies dels alumnes per aprendre?

Les noves tecnologies i el treball en el núvol ens permeten adaptar la metodologia d'aprenentatge a cada alumne, de manera que ells mateixos siguin els que formin part del seu procés d'aprenentatge, d'autoavaluar-se i seguir aprenent.

Així, l'autora proposa la pregunta següent al que plantejava al principi de la xerrada: Què ha de ser diferent en l'avaluació?

En primer lloc comenta que l'avaluació no ha de ser sancionadora, sinó qualificadora, ja que el que ens interessa es certificar el que sap l'alumne i no sancionar-lo pel que sap i pel que no sap.

D'altra banda, hem d'anar cap a l'avaluació que forma part del procés d'aprenentatge perquè l'alumne a través del procés d'aprenentatge adquireixi les eines per continuar aprenent i creixent. D'aquesta manera, es vol arribar a un punt final on l'avaluació sigui una eina d'aprenentatge i s'utilitzi per aprendre.

Què avaluar?

• A través de les competències s'avaluarà que l'alumne sàpiga aplicar els conceptes a la realitat que es trobarà en la vida real. Que sàpiga coses noves.
• La preparació per continuar aprenent és clau, ja que hem de preparar a l'alumne perquè pugui seguir aprenent al llarg de la seva vida.

Qui avaluarà?

• Alumne. Ha de ser conscient del seu procés d'aprenentatge i saber en quin moment es troba en el procés d'aprenentatge. L'autoavaluació implica a l'alumne contestar les següents qüestions:
• Què he après?
• En quin moment estic?
• Com aprenc? Una pregunta fonamental per seguir aprenent al llarg de la vida.
• Educadors. S'ha de fugir del paper sancionador que té l'educador i anar cap al paper d'un professor que acompanya a l'alumne mitjançant la reflexió, el diàleg, l'anàlisi de l'error...
• Companys
• Família.
• Altres educadors

Com avaluar?

• Una avaluació centrada i personalitzada per a cada alumne. De manera que amb una educació integradora i una atenció diferencial, s'ha d'aplicar també una avaluació diferencial.
• Entendre l'avaluació com un feedback per millorar, de manera que el professor que acompanya a l'alumne en el procés d'ensenyament ho ha de fer aportant-li feedback positiu.
• Hem d'anar cap una avaluació continua i no intrusiva. De manera que l'avaluació ha de provocar a l'alumne ganes de seguir aprenent. Hem de reptar a l'alumne, enganxar-lo a aprendre.

En definitiva, desafiar l'avaluació significa anar cap una avaluació capaç de treballar d'una manera personalitzada i autònoma, capaç de treballar sense restriccions de temps i espai, desafiar l'avaluació significa sobretot establir un concepte que sigui realment d'una avaluació polièdrica.

Una vegada explicada l'avaluació destinada als alumnes, Coral s'encamina cap a l'avaluació més enllà dels alumnes. De manera que s'endinsa cap una avaluació encaminada a millorar en la tasca dels educadors, en els centres educatius i en el sistema educatiu.

L'autora explica que si som capaços de pensar en una avaluació diferent, que ens dóna eines per millorar i ens dóna una idea d'allà on ens situem a més d'utilitzar-lo en l'àmbit dels alumnes també ho podem utilitzar per analitzar el sistema educatiu, les escoles o la tasca dels educadors. D'aquesta manera, hem de ser capaços d'avaluar i valorar els processos docents i educatius dels centres, avaluar l'eficàcia del centre partint de la situació i del context i aportar un feedback per continuar millorant i aprenent.

• Avaluació dels professors (APEI)

A - Avaluació

P - Professional

E - Entre

I - Iguals

Aquesta experiència neix a Goteborg i es va transportar cap a Barcelona fa uns anys, i es realitza una avaluació entre professors, entre iguals, per tal d'avaluar la tasca docent i millorar.

Es realitza la experiència de la següents manera:

• Coneixement
• Observació
• Diàleg
• Contrast
• Pla de millora

L'objectiu final d'aquesta experiència és avaluar per aprendre, per millorar.

Pel que fa a l'avaluació del sistema i de centre, només es vàlida quan es fa amb un mateix, es a dir, per avaluar el sistema educatiu, cada sistema educatiu té un pla de millora i l'ha d'utilitzar per cercar de manera ètica propostes de millora.

L'autora comenta que moltes vegades, per intentar avaluar el sistema s'acaba avaluant a l'alumne de manera individual. Aquí és on es falla, ja que l'alumne ha de ser avaluat des de la proximitat, atenent al seu context i al seu perfil. Així, aquest tipus d'avaluacions (per exemple, proves PISA) no aporten res a l'avaluació del sistema.

En definitiva, Coral Regí conclou que el canvi que s'ha de realitzar en l'avaluació ha d'incloure els aspectes següents:

Al vídeo es parla de l'autoavaluació i la co-avaluació. I na Pilar ens fa una pregunta que es fa l'autora del vídeo Coral Regí: Com aprenc? De quina manera aprenc jo?

• En el meu cas, un dels mètodes que em serveix per aprendre és aplicar allò que vull aprendre a la realitat. Adaptar allò que m'expliquen a la vida real.
• Cercant informació d'allò que m'interessa aprendre.
• Una altre manera que em serveix molt per aprendre és a través dels errors, una vegada he realitzat un error ja sigui acadèmic, laboral o personal, em serveix per aprendre d'allò. I possiblement, aquest darrer mètode és el que més em queda, moltes vegades als exàmens mirava que era allò que havia fallat i sabia que si em tornaven a fer la mateixa pregunta no ho tornaria a fallar, de manera que em servia per aprendre. Així, crec que el mètode d'aprendre dels errors és el que més em serveix perquè sóc una persona molt exigent amb jo mateixa i al cometre un error vull aprendre'n per no repetir-ho en el futur.

Com aprenen els meus companys?

• Explicacions tant pròpies com d'altres
• Experiències
• De manera visual
• Per repetició o pràctica

Així, podem veure que existeixen diversos tipus d'aprenentatge. A la pàgina web d'educaweb.cat, per exemple, diferencia les següents: 

Existeixen diferents classificacions dels tipus d'estratègies d'aprenentatge, però entre les comunes es troben les següents:

• Creació de nexes. És una estratègia en la qual, per aprendre una nova matèria, s'estableixen nexes entre el que ja se sap i el que és nou. D'aquesta manera, allò que encara no hem adquirit o assimilat s'integra més ràpidament en la nostra ment perquè ho relacionem amb alguna cosa que ja coneixem. Quan s'estudia amb aquest tipus d'estratègia d'aprenentatge és habitual crear analogies o descriure de forma concisa com està relacionat el material nou i el que ja ens és familiar. Al fer servir aquesta estratègia, l'estudiant pren notes, fa resums o respon preguntes.
• Estructuració. L'aprenentatge amb aquesta estratègia consisteix a organitzar els continguts, ja que la seva adquisició resulta més senzilla i s'assimilen i consoliden més bé aquests coneixements. És una tasca que resulta bastant efectiva perquè en estructurar la matèria ja estem realitzant un exercici d'anàlisi i comprensió. Per posar en pràctica aquesta estratègia d'aprenentatge és molt freqüent realitzar resums, subratllats, esquemes o mapes mentals que contenen els conceptes clau.
• Repetició de continguts. La base d'aquesta estratègia d'aprenentatge és la repetició dels continguts que volem adquirir. La manera de treball a través de la repetició de continguts consisteix en que la persona que està estudiant repeteixi el contingut de manera verbal o escrita. Aquesta repetició conscient afavoreix que la matèria es vagi integrant a poc a poc en la nostra ment. Alguns exemples de l'estratègia de repetició són repetir en veu alta termes clau, copiar els conceptes més importants o marcar-los en un text.
• Revisió de l'adquirit. Aquesta estratègia requereix que la persona que està estudiant o aprenent alguna cosa revisi de manera conscient tot el que està fent per aprendre. És a dir, que analitzi i avaluï el que ha fet i el que ha aconseguit. Implica un exercici sincer d'avaluació sobre l'èxit aconseguit i el que encara cal aprendre. A partir d'aquestes dades podrà fer una planificació que li permeti dirigir la seva conducta cap a la meta que s'ha marcat.

Bases d'orientació

Fem una pluja d'idees

• Un punt de partida
• Una guia per acabar a algun lloc
• Una eina o un instrument

Na Pilar ho defineix així: Una eina o instrument que ens pot servir per ordenar una sèrie de punts o determinar uns indicadors per determinar una tasca concreta.

Després vam veure alguns exemples de bases d'orientació per a posteriorment poder realitzar la nostra. 

La base d'orientació és un instrument que mostra una seqüència ordenada d'accions per resoldre un problema o realitzar una tasca. Per a l'alumnat, és útil per planificar-se, per fer l'acció de forma autònoma i per autoavaluar-se.

Hem de tenir en compte que no és el mateix base d'orientació que rúbrica. Així, na Pilar va explicar els passos a seguir una introduim un nou tema: 

• Avaluació inicial. Què en saben els nostres alumnes del tema?
• Modelatge. El modelatge no ha de durar més de 10 minuts. El professor és el model cap als seus alumnes hi ha d'introduir la temàtica, de manera que explica una sèrie d'aspectes però després ja posa a treballar als alumnes. No convé que es faci una hora de teoria per tal de que els alumnes no rebutgin el professor al primer cop.

Per poder-ho posar en pràctica, hem de donar diverses formes de que els alumnats ho aprenguin, de manera que per poder-ho practicar i poder-ho arribar a fer-ho bé és necessària una base d'orientació que a la llarga serviran a l'alumne per poder-ho realitzar sol.

Així, el professor comença la classe amb el modelatge, experiències, etc. i després guia a l'alumne cap a l'aprenentatge. Així, la base d'orientació és com un tipus de xuleta per tal d'arribar a l'objectiu desitjat. És important que l'alumne prengui part del procés d'elaboració de les bases d'orientació per tal de que s'impliqui.

De manera que per acabar la classe vam elaborar nosaltres una base d'orientació per una activitat de la nostra matèria.

El pressupost personal. Com fer-lo i gestionar-lo?

1. El primer que hem de fer és identificar quins són els ingressos i quines són les despeses.
2. Seguidament, hem d'identificar quin tipus de despeses hi ha en la nostra economia personal distingint entre despeses fixes obligatòries, despeses variables necessàries i despeses ocasionals.
3. Una vegada tenim identificats els ingressos i les despeses, elaborem una columna amb els ingressos i una amb les despeses.
4. La columna dels ingressos es sumarà i obtindrem un total d'ingressos, mentre que després sumarem la columna de les despeses i obtindrem el total de les despeses.
5. Una vegada tenim els totals, hem de restar el total dels ingressos i el total de les despeses per obtenir l'estalvi que obtindríem.
6. L'estalvi aconsellable mai no ha de ser inferior al 10% dels ingressos, de manera que hem de comprovar que realment sigui així. Si es compleix aquesta regla podem donar per correcte el nostre pressupost personal (passar al punt 9 directament), però de no ser així... hem de realitzar ajustaments!
7. Avaluarem les despeses i intentarem llevar-ne alguna de les ocasionals per tal de fer els ajustaments pertinents.
8. Una vegada fet els ajustaments aplicarem el nou pressupost i en farem un seguiment.
9. Hem d'anar revisant el nostre pressupost personal i fer els ajustaments necessaris ja que hi pot haver variacions.

Ja per acabar, na Pilar ens va demanar una aportació al fòrum sobre el que més ens havia cridat l'atenció del vídeo de Coral Regí, de manera que després de veure el vídeo, la meva aportació del que més m'ha cridat l'atenció és la següent: