Sessió 3

"És impossible que un alumne sigui dolent en tot" (Neus Sant Martí)

"Que l'objectiu d'anar a l'escola no sigui aprovar o suspendre, sinó aprendre. Que qui avaluï no sigui el mestre, sinó el mateix infant. I que sigui així com es faci més responsable del que aprèn, sí, però també de la seva vida."

Durant la tercera sessió vam llegir l'article "És impossible que un alumne sigui dolent en tot" de Neus Sant Martí. Un article que dóna molt de joc i inicia una gran reflexió, ja que després d'haver-lo llegit en grups, cada un en va donar la seva opinió explicant experiències personals que s'hi podien veure reflectides. 

En primer lloc, i durant l'entrevista que se li fa, Neus comenta que normalment els professors que utilitzen mètodes creatius i no sempre la repetició, solen ser amb els que més aprenen els alumnes ja que fomenta la seva creativitat. Des del meu punt de vista, crec que una cosa apresa per part de l'alumne com a conseqüència de l'autoaprenentatge és molt més difícil d'oblidar que una que s'aprèn per repetició. Recordo que durant els estudis del grau d'Administració d'Empreses, a una assignatura de màrqueting ens van explicar les variables del màrqueting mix com són producte, preu, distribució i promoció i posteriorment vam fer un treball on s'aplicaven aquests conceptes a una empresa real. Aquest treball de recerca pròpia va donar els seus fruits, ja que a dia d'avui és pràcticament el que més record de tots els anys d'estudi del grau. 

D'altra banda, també comenta que a dia d'avui l'escola encara és coneguda com la dels guanyadors i perdedors, és a dir, que quan una persona no sap fer alguna cosa tothom ho sap. No obstant, com bé diu el títol no tothom és dolent en tot, de manera que s'han d'aprofitar les virtuts de cada alumne per millorar les mancances dels altres. Així, col·laborant entre ells poden aprendre moltes coses els uns dels altres. En aquest cas, parla de l'aprenentatge col·laboratiu, de manera que l'escola no sigui entesa com una competició de qui treu millor nota, sinos com un camí per a ser bones persones. 

A més d'això, l'autora també parla de l'autoavaluació, ja que creu que d'aquí uns anys els propis alumnes seran capaços de conèixer de forma objectiva si realment han assolit els criteris d'avaluació desitjats o no. Això es podrà dur a terme quan els alumnes no vegin l'avaluació com un càstig, sinos com una part del procés d'aprenentatge. 

Finalment, també comenta que la feina del professor no és tan fàcil com la volen fer aparentar, ja que el professor juga un paper clau en la vida i el desenvolupament de l'alumne, de manera que ha d'anar amb molta cura del què diu i el què fa en cada moment per no influenciar de manera negativa en el comportament actual i futur dels alumnes. 

En definitiva, crec que l'autora dóna un punt de vista modern de l'educació i crec que si a la llarga tothom hi prengués part els alumnes aprendrien moltissim més del que aprenen davant els llibres. Si bé és cert que en determinants moments són necessàries unes classes magistrals per a introduir determinats conceptes, crec molt important mesclar-ho amb activitats enfocades a l'autoaprenentatge i aprenentatge cooperatiu dels alumnes per aconseguir un aprenentatge més profund i durader.