Sessió 5

"Zona de confort" 

Abans d'acabar la sessió anterior, se'ns va encomanar que miréssim algun currículum de la nostra especialitat i féssim menció als criteris d'avaluació que hi apareixien. De manera que just al arribar a classe comentem els criteris d'avaluació del nostre currículum i en fem una valoració.

Jo he escollit el currículum d'economia de l'empresa de 2n de batxillerat. Dins aquest currículum hi ha un apartat específic d'avaluació on explica que l'avaluació és un instrument fonamental en el procés d'ensenyament-aprenentatge i que les activitats d'avaluació s'han de concebre com una continuació de les activitats d'aprenentatge que els alumnes han de fer.

Així, el currículum d'economia de l'empresa de 2n de batxillerat dóna importància a tres tipus d'avaluació:

• Avaluació inicial. Anàlisis dels coneixements previs dels alumnes
• Avaluació formativa. S'ha de desenvolupar durant el curs i es va nodrint de la mateixa reflexió del docent sobre la seqüència ensenyament-aprenentatge. Així, ha d'anar modulant el nivell i la durada dedicada als diferents continguts i també ha de revisar i ajustar el nivell de les activitats.
• Avaluació sumatòria. Tenir en compte diferents activitats realitzades a l'aula com a manera de controlar l'aprenentatge dels alumnes. Visió aplicada dels continguts estudiats. Per exemple, aplicar els conceptes a un cas real per conèixer si els alumnes interrelacionen els conceptes correctament.

Una vegada analitzats els diversos currículums que ens trobem, passem a veure el vídeo "Zona de confort" per a poder-ne realitzar una activitat al respecte.

Després de veure el vídeo de la zona de confort he de dir que crec que es tracta d'un vídeo motivador, ja que de vegades ens costa molt sortir de la zona coneguda per aconseguir allò que realment desitgem. Des de la meva perspectiva personal, ara mateix he aconseguit sortir de la zona de confort, ja que abans d'acabar el grau d'administració d'empreses vaig trobar feina de comptable però mai havia sigut el que més il·lusió em feia. No obstant, tenir feina del que havia estudiat o estava apunt d'acabar d'estudiar em va semblar una idea fantàstica. Encara així, la meva il·lusió sempre havia estat acabar el grau i fer el màster de formació de professorat. De manera que cinc anys després, m'he decidit a deixar una de les dues feines a mitja jornada que estava fent per poder-lo cursar.

Una altre anècdota que podria incloure a sortir de la zona de confort és a un viatge que vaig fer amb la meva parella dins aquest any. Mai havíem sortit junts i sols fora d'Espanya ja que sempre optàvem per anar a una ciutat coneguda, normalment Madrid. Aquesta vegada ens vam decidir a anar a Alemanya. Havíem de fer escala a Palma i després agafar un enllaç cap a Baden Baden. El problema va arribar quan ens van cancel·lar el vol a Palma i per tant perdíem l'enllaç amb Alemanya. En primer moment no sabíem que fer de manera vam anar a dinar dins Maó i intentar buscar solucions per a passar aquells quatre dies que teníem planejats de la millor manera possible. Després de dinar vam començar a mirar vols i vam veure que de Mallorca en sortia un cap a Stuttgart a les 19h. però el vol de Menorca a Mallorca sortia a les 17:10h de manera que ens venia molt just i a més no sabíem si ens tornarien a cancel·lar o no el vol per boira. Vam tornar a l'aeroport sense saber ben bé que fer i vam comprar el vol de Menorca a Mallorca ja que així almenys arribaríem fins a Mallorca a passar els quatre dies. Just vam veure que l'avió de Mallorca cap a Menorca sortia a hora i per tant suposàvem que el nostre també hi sortiria ens vam atrevir a comprar els passatges cap a Stuttgart i reservar un hotel ben prop de l'aeroport per passar la primera nit. Per sort, vam poder agafar l'avió cap a Stuttgart, vam llogar un cotxe a primera hora del matí i vam partir cap al nostre destí final. Per tant, puc dir que encara que ens vagi costar sortir de la zona de confort i que ens en vàgim penedir durant tot el matí d'incertesa, al arribar al nostre destí ens vam sentir molt bé i vam aprofitar el temps que teníem al màxim.

No obstant, després de parlar amb la resta de la classe, creiem que moltes vegades no és necessari sortir de la zona de confort per aprendre, ja que hi ha persones que poden reaccionar de manera negativa als canvis. Així, igual que en el cas de la motivació, utilitzar l'expressió de sortir de la zona de confort per aprendre, no es pot generalitzar, ja que dependrà de les característiques específiques de cada persona.

Una vegada realitzat aquest petit debat, ens posem en parelles per explicar una experiència positiva i una negativa personal en l'avaluació durant el nostre temps com a estudiants.

Experiència negativa:

Vaig començar el batxiller científic- tècnic i no vaig ser capaç d'aprovar física i química. Anava a repàs però no hi havia manera. Fins que a un examen que un company meu havia tret un 9 i jo un 3 el vam comparar i vam veure que en molts exercicis teníem el mateix resultat però jo havia seguit un procediment diferent al que ens havia mostrat el professor. Finalment vaig canviar de batxiller ja que no hi havia manera d'aprovar l'assignatura. Vaig acabar primer de batxiller que ni volia anar a classe i em va perjudicar a les altres assignatures. Finalment, gràcies a ajuda externa, vaig aconseguir canviar la meva mentalitat i anar molt més tranquil·la als exàmens. Aquesta experiència negativa va ser un gran aprenentatge per jo, ja que des d'aquell moment vaig aconseguir una calma a l'hora de fer exàmens que mai havia tingut i gràcies a això vaig gaudir fins i tot dels exàmens de selectivitat.

Experiència positiva:

Durant el grau d'Administració d'empreses, vam tenir una assignatura de màrqueting on, entre d'altres, s'explicava el màrqueting mix i les estratègies que poden utilitzar les empreses vers a les variables de producte, preu distribució i promoció. L'avaluació d'aquesta part de l'assignatura es va realitzar a través d'un anàlisis d'una empresa real per saber quin tipus de producte tenien, quin preu aplicaven, quina política de distribució duen a terme i quines eren les accions de promoció utilitzades. Aquest tipus d'avaluació em va servir per aprofundir molt els conceptes i la veritat és que m'agradaria molt posar en pràctica una activitat similar amb els futurs alumnes.

Què pretenem nosaltres quan avaluem?

Des del meu punt de vista a l'hora d'avaluar és que els alumnes es treguin del cap el concepte d'avaluació tradicional, ja que la reacció inicial al entregar un examen o treball corregit és mirar la nota i deixar-lo a un costat de la taula.

Com hem anat parlant al llarg de totes les sessions, és interessant entendre l'avaluació com una part del procés d'aprenentatge de manera que és important que l'alumne sigui capaç de veure quins han estat els errors comesos i obtenir orientacions sobre com millorar-los. 

En definitiva, crec que els alumnes han de formar part dels tres tipus d'avaluació mencionats anteriorment que aparèixen al currículum de les Illes de Balears en la matèria d'economia de l'empresa de 2n de batxillerat. 

Per acabar aquesta publicació, es presenten tres vídeos on s'expliquen els tipus d'avaluacions vists anteriorment i les implicacions que hi han de tenir el professor i els alumnes.