INFORME PISA

Durant la setena sessió d'avaluació, vam realitzar dues activitats diferenciades: la primera d'elles va ser explicar alguns aspectes que haguéssin cridat l'atenció del període d'observació a les pràctiques, mentre que a la segona part vam parlar dels resultats de l'informe PISA que acabaven de sortir publicats aquella mateixa setmana. 

Pel que fa al tema de les pràctiques, jo només vaig poder escoltar ja que al no realitzar les pràctiques enguany no en vaig poder explicar cap experiència. El que més em va cridar l'atenció del que van comentar els meus companys, va ser el cas d'en Josep, que va fer les pràctiques a l'assignatura de música a l'I.E.S. Biel Martí (Ferreries), institut en el qual vaig estudiar tota l'etapa d'educació secundària obligatòria i també hi vaig cursar el batxillerat. En Josep va comentar que es va sorprendre al veure que utilitzaven molts mèdotes d'avaluació, tant l'avaluació coavaluació com l'autoavaluació. Em fa estar contenta veure que l'institut al que he estudiat s'utilitzen diversos mètodes d'avaluació apart del tradicional on només avalua el professor, ja que significa que s'han anat reciclant i adaptant l'institut a les situacions actuals. 

L'altra part de la classe, com he comentat anteriorment vam comentar els resultats de les proves PISA, i vam revisar diverses notícies aparegudes en premsa respecte als resultats obtinguts aquesta convocatoria per diversos països. 

Pel que fa a Espanya, es van obtenir uns resultats bastant negatius i tots els articles en premsa es mostren poc optimistes amb els resultats obtinguts. 

Informe PISA: España obtiene sus peores resultados en ciencias y se estanca en matemáticas

España consigue sus peores resultados en ciencias en el Informe PISA y sigue por debajo de la media de la OCDE

España pincha en sus pruebas PISA más polémicas

Els titulars exposats anteriorment, són alguns dels que es poden trobar en premsa i mostren una visió negativa respecte als resultats. A banda d'això, també hi apareixen notícies on s'explica que a la prova de comprensió lectora els alumnes espanyols contestaven seguint algun tipus de patró i amb una velocitat molt superior a la mitjana, de manera que no s'aturaven a pensar les preguntes amb deteniment. 

Una vegada analitzats els resultats, és clar que els obtinguts per Espanya no són gens favorables, la dificultat recau en cercar l'origen d'aquests mals resultats: són els professors que expliquen malament? O per contra és el sistema que està mal muntat? O simplement són els alumnes qui manquen de motivació? A classe en varem parlar, i molts vam estar d'acord en que a dia d'avui, a nivell d'Espanya, molts joves tenen manca de motivació envers als estudis, ja que les preferències són molt variades. 

D'altra banda, a jo personalment em va cridar molt l'atenció la notícia de la Xina, titulada "China copa la cima del informe PISA entre críticas por la presión escolar". Els alumnes xinesos complementen les classes amb professors particulars per estar sempre preparats per exàmens i treure bons resultats. A la Xina hi ha una gran pressió social en obtenir bons resultats a l'escola, ja que el sistema creu en la idea de que si es treballa lo suficientment dur s'aconseguirà un futur millor, de manera que els pares obliguen als fills a realitzar classes extraescolars per obtenir bons resultats. 

A continuació, adjunt un vídeo on un docent parla d'un possible perquè dels mals resultats en ciències. 

Ja per acabar i tancar el tema de les proves PISA, na Pilar ens va demanar que realitzéssim una aportació al fòrum ressaltant un aspecte positiu sobre les proves PISA.