Sessió 8

Aprenentatge significatiu

Just començar la classe, després de recordar un poc el que haviem fet fins abans de vacances, vam veure un vídeo de quatre minuts que explicava que quan vas a la universitat, cinc anys després d'haver acabat la carrera només recordes molt poques coses. El vídeo es titula "Universidad en cinco minutos"

El vídeo és una paròdia on vol transmetre que ens quedem amb molt pocs coneixements de la universitat i que amb cinc minuts podriem aprendre allò que finalment ens queda de diversos anys d'estudis. 

Una vegada vist el vídeo, ens vam posar a parlar sobre què trobavem d'això i un company comenta que creu això passa més a l'institut que a la universitat, ja que a la universitat enfoques més els continguts més concrets mentre que a l'institut s'estudien uns continguts més genèrics. I crec que té raó, des del meu punt de vista, gran part de la població només anem recordant allò que utilitzem en el nostre dia a dia, per exemple, en el meu cas que vaig estudiar el grau d'administració d'empreses només vaig realitzar dues assignatures de comptabilitat, no obstant aquesta temàtica és la que més recordo perquè és la que utilitzo en el meu dia a dia. D'altra banda, altres temes relacionats amb l'economia global o la microeconomia no els recordo tant perquè no els hi he donat continuïtat. 

Una vegada realitzat el debat sobre això, vam coincidir en que reflexa un concepte important com és el de l'aprenentatge significatiu. Lev Vygotsky va ser el primer autor que va parlar d'aprenentatge significatiu, és a dir, allò que ens agrada o ens interessa ho aprenem vertaderament no obstant la teoria de l'aprenentatge significatiu és de Ausuabel.

Lev Vigotsky era un rus que va néixer l'any 1896 i es va criar a la ciutat de Gómel, fins que al 1913 es va traslladar a la ciutat de Moscú a estudiar dret, graduant-se en quatre anys d'estudi, després regressa a la seva terra natal per impartir classes de psicologia.

Vygotsky era partidari de que la interacció social dels fillets amb el medi ambient era de gran importància pel seu desenvolupament cognitiu, i això es devia a que les persones, la societat i l'ambient que els rodeja són els encarregats de subministrar totes les eines que els fillets necessiten pel seu desenvolupament.

Així, partia de la creença de que els fillets naixien com una pissarra en blanc i que malgrat tenien la capacitat d'interactuar amb les persones i la societat, aquesta era molt limitada i per aquest motiu era més senzill que adoptessin un estil de vida.

A més també afirmava que els infants tenen la capacitat d'adaptar-se a la societat i a les cultures inculcades per les persones i l'ambient que els rodeja, per després assumir-les i desenvolupar-les com a pròpies d'ells mateixos.

Dit això, és important mencionar que Vigotsky al llarg de la seva vida va establir diverses teories i conceptes que corresponien a la psicologia i en especial a l'educació.

D'altra banda, David Paul Ausubel va néixer l'any 1918 a Nova York i allà hi va cursar els seus estudis universitaris. Ausubel és el creador de la teoria de l'aprenentatge significatiu, que respon a una concepció cognitiva de l'aprenentatge. El concepte d'aprenentatge significatiu fou proposat originàriament per David Ausuabel com el procés a traves del qual una nova informació es relaciona amb l'estructura cognitiva de la persona que aprèn.

Així, segons la teoria que plantetga Ausuabel, l'aprenentatge de les persones, independentment de la seva edat, depèn de la seva estructura cognitiva prèvia, que es vincula amb la nova informació. Sent les estructures cognitives les representacions mentals que construeix una persona damunt una parcel·la de la realitat, ja que es remunta a una construcció personal i, per tant no és real.

És per això que l'autor afirma que és molt important conèixer l'estructura cognitiva de l'alumnat, ja que no es tracta de conèixer la quantitat d'informació que l'alumne coneix, sinó quins són els conceptes i proposicions que domina. Aquest fet permet una millor orientació de la tasca educativa on s'ha de tenir en compte que els coneixements previs afecten a l'aprenentatge de nous conceptes.

Així... Com funciona l'estratègia d'aprenentatge significatiu?

L'estratègia d'aprenentatge significatiu ha de complir tres condicions fonamentals:

• El material del contingut d'aprenentatge ha de ser potencialment significatiu des del punt de vista lògic. És a dir, el contingut s'ha de presentar de manera ordenada, estructurada i cohesionada, entre d'altres.
• El contingut de l'aprenentatge ha de ser potencialment significatiu des del punt de vista psicològic, tenint en compte els coneixements preexistents de tots i cada un dels alumnes que hi ha a l'aula.
• Els alumnes han de mostrar una predisposició favorable a aprendre significativament.

Segons aquestes condicions per l'aprenentatge significatiu marcats per Ausubel, no es te en compte el paper del professor ni la interacció d'aquests amb els seus alumnes i continguts. Així doncs, si volguéssim comptar amb el seu paper dins de l'adquisició de l'aprenentatge significatiu, podríem dir que el professor és qui ha de presentar el contingut de forma ordenada, estructurada i cohesionada. A més, a fi de potenciar el vincle entre coneixements, el professor podria, per exemple, proposar una activitat per conèixer els coneixements dels alumnes relacionats amb el nou contingut i, a partir d'aquí, saber com organitzar la informació per adaptar-la a les necessitats de cada alumne. Finalment, podria ser beneficiós que el professor promogués un clima positiu dins l'aula que incités als alumnes a aprendre de manera significativa. 

Recomanacions

L'altre part de la classe la vam dedicar a xerrar sobre les recomenacions que ens faria na Pilar a l'hora d'entrar a una classe amb adolescents. 

En primer lloc, ens va dir que és molt important conèixer les característiques dels nostres alumnes, de manera que seria interessant llegir llibres sobre l'adolescencia per saber quins són els seus principals interessos i preocupacions en aquesta època de la vida, ja que coneixent aquests aspectes és molt més senzill preparar activitats que siguin interessants per ells i captar la seva atenció.

D'altra banda, també vam xerrar de que no hi ha cap classe igual i que la millor manera de que els nostres alumnes aprenguin és adaptar les activitats als seus interessos per tal de que s'ho prenguin amb ganes i l'aprenentatge sigui molt més fàcil. 

I finalment, pel que fa a les recomanacions, na Pilar ens va explicar que moltes vegades, el fet de tenir activitats programades no significa que les poguem dur a terme correctament i vam posar el següent exemple: 

Hipòtesis: Tenim una prova preparada amb l'ordinador perquè la facin els alumnes. Les preguntes es posen al projector i els alumnes contesten. No funciona l'ordinador i no es pot realitzar la prova d'aquesta manera. El professor necessita avaluar als alumnes aquell mateix dia perquè es posen les avaluacions. Com ho podem solucionar?

• Dictam les preguntes que recordem o n'afegim de noves.
• Creem una pluja d'idees entre els alumnes on puguin manifestar els seus coneixements.
• Realitzem un col·loqui on els alumnes participin i es puguin avaluar els continguts apresos per cada un d'ells.
• Cada alumne es posa les seves pròpies preguntes.
• Els alumnes proposen preguntes per el seu company.
• El professor fa preguntes orals als alumnes. Aquesta solució permetria l'atenció a la diversitat, ja que es poden adaptar les preguntes a les necessitats específiques de cada alumne.

Així, vam poder comprovar que és molt important com a docents estar preparats per possibles imprevistos a l'hora de realitzar la classe i les proves, de manera que sempre hem de dur material complementari per fer-hi front. 

Philippe Perrenound

Després vam fer menció a Philippe Perrenound, ja que Neus Sanmartí el va anomenar en el seu vídeo perquè es va basar en aquest autor per escriure "Avaluar per aprendre". Així, a la uibdigital na Pilar ens va penjar la introducció del llibre de Philippe Perronoud "La evaluación de los alumnos".

En aquest llibre Perrenound planteja que actualment és possible identificar dues lògiques presents en les pràctiques d'avaluació de l'aprenentatge escolar. Així, a mode de molt breu resum, l'autor va explicar les dues lògiques de la manera següent: 

Per una part, explica que tradicionalment l'avaluació a l'escola està associada a la fabricació de jerarquies d'excel·lència, de manera que els alumnes es comparen i després es classifiquen. Aquesta fabricació de jerarquies fa pública la diferència entre els millors i els pitjors estudiants, baix un criteri freqüentment definit pels docents. Així, aquesta lògica d'avaluació construeix i intenta justificar l'èxit o el fracàs escolar.

D'altra banda, la segona lògica d'avaluació descrita per Perrenoud es distingeix en primer lloc perquè esta al servei de l'aprenentatge. La intenció de l'avaluació és "estimar el camí ja recorregut per cada un dels estudiants, i simultàniament el que els resta per córrer, a fi d'intervenir per optimitzar els processos d'aprenentatge. En aquesta segona lògica, l'alumne té una funció activa en el procés d'aprenentatge, de manera que l'avaluació dins aquesta lògica es converteix en un procés altament individualitzat a cada alumne. 

Al següent vídeo, s'explica molt bé la primera lògica descrita per l'autor, associada a la fabricació de jerarquies d'excel·lència: 

Guia docent del fucionari en pràctiques

Ja per acabar amb aquesta sessió tant productiva vam començar a xerrar de la guia docent del funcionari en pràctiques.

I ens vam fixar en la part d'avaluació, on vam poder distingir diversos instruments d'avaluació, d'entre els que s'en poden destacar els següents: 

· Carpeta d'aprenentatge

· Diari

· Proves escrites

· Contracte didàctic: base d'orientació i rúbrica. Un contracte didàctic és qualsevol acord o compromís amb els alumnes. (Na Pilar va posar un exemple d'un contracte amb un alumne que havia fet perquè se'n dugués material a casa seva, ja que se'l volia endur sense permís de ningú).